Antoni Salamanca (Barcelona, 1952) diu que té una "feina, feina" a la Generalitat, però el seu veritable ofici és el de professional del medi ambient. Treballa com a independent, fent de consultor i auditor ambiental en institucions i ONG's, i fa 12 anys que es dedica a investigar el canvi climàtic. Al llarg de la seva carrera ha fundat una ONG anomenada ECOjustícia, de la qual ara n'està desvinculat, i l'any 1999 va ser nomenat membre del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), cosa que vol dir que és un dels 2.500 experts triats per l'ONU i l'Organització , Meteorològica Mundial (WMO) per avaluar els riscos del canvi climàtic, en aquest cas a Espanya. També és membre del Consell de Medi Ambient i. Sostenibilitat de Barcelona. Darrerament hem conegut les primeres conclusions del quart informe de l'IPCC. Les previsions són clares: el canvi climàtic ja és aquí, tindrem més onades de calor, desglaç i augment del nivell de l'aigua del mar i, sobretot, sequeres extremes si no fem res per evitar-ho.

Vostè és especialista a calcular riscos ambientals i climàtics. Quins són els més propers?

Sequeres recurrents i permanents. La gestió de recursos hídrics serà molt important. Ja no es tracta de l'adopció de mesures d'estalvi d'aigua com les que es van començar a fer fa un parell d'estius, sinó que estem parlant de la reutilització i el reciclatge de l'aigua. Per dir-ho clarament, hem de recuperar la "cultura del. dipòsit" i la recollida d'aigua. Paradoxalment, això està molt més desenvolupat als països nòrdics on plou més, que no pas aquí.

I què me'n diu dels transvasaments com a solució?

Amb el canvi climàtic cada cop baixarà menys aigua pels rius, tant per l'Ebre com pel Roine, per tant, aquesta alternativa s'anirà descartant per si sola. Al contrari: s'haurà de garantir que l'aigúa arribi al mar perquè sinó el cicle de l'aigua s'interromp. Aquesta és una de les raons per les quals el Mediterrani s'està escalfant. L'aigua dolça és la que regula la temperatura, i com menys aigua dolça, més salinització i més temperatura al mar.

La calor d'aquests últims mesos és el principi de la fi o és només un any més?

Cada any que passa es superen els registres d'escalfament en relació amb l'any anterior. Els pronòstics de l'IPCC ja ho assenyalaven. A més, ara es parla molt d'escalfament, però molt aviat també començarà el desglaç de Groenlàndia i això farà que es neutralitzi el Corrent del Golf que tempera els nostres hiverns. De manera que cada cop tindrem els hiverns més curts però molt més crus. A Anglaterra es calcula que els hiverns poden arribar a ser com els d'Islàndia, per això Tony Blair està tan interessat en el canvi climàtic.

Això vol dir que el canvi climàtic ja és aquí?

I tant! Ja fa anys que és aquí, encara que últimament s'han anat concretant i accelerant els impactes sobre el clima i això vol dir que a partir d'ara seguiran sent cada cop més ràpids. Tinguem present que hem pujat dos graus més de temperatura mitjana a la Terra en 100 anys, i això en èpoques interglacials es produïa entre 1.000 o 10.000 anys.

Catalunya depèn del turisme, sinó hi ha Sol...

Crec que afectarà el turisme, però probablement tindrem més problemes de salut, entre moltes altres coses. A mesura que les temperatures nocturnes pugen, el clima es converteix en un "caldo de cultiu" ideal per a tot tipus de mosquits i insectes i, per tant, de malalties.

Vostè diu que fins que la prevenció dels riscos no sigui econòmicament rendible no és millorarà en aquest aspecte...

Sí, de fet ara mateix les companyies d'assegurances són un gran grup de pressió per frenar el canvi climàtic. Actualment estan perdent milers de milions de dòlars a causa de les catàstrofes climàtiques i això pot provocar un "crack"
en el món de les assegurances.

L'informe Stern calcula que si continuem igual tindrem una pèrdua de riquesa del 20%

En aquests moments estem al voltant dels 500.000 milions de dòlars de pèrdues anuals a escala mundial. Una dada significativa és que, en la darrera dècada, els desastres climàtics -no tots els naturals, és a dir, sense comptar vulcanisme i terratrèmols- han ocasionat vuit vegades més pèrdues al món que el conjunt de totes les guerres succeïdes en el mateix període.

Què pensa de les mesures que vol prendre la Unió Europea per reduir les emissions un 20%? Són suficients?

Home, haurien de ser d'un 50%, però ja és alguna cosa. Després cada país pot pujar la seva reducció. El problema és que Espanya és el país més incompleix el Protocol de Kyoto.

I què hem de fer per poder complir?

Anem tan endarrerits en les línies de desplegament d'energia renovable que ara la meva principal preocupació és elaborar plans d'emergència per frenar el canvi climàtic i millorar la protecció civil. Només hi ha un 30% de les poblacions de Catalunya que tinguin un pla d'emergència actualitzat, i dins d'aquest percentatge, n'hi ha molt pocs que el tinguin integrat amb relació al canvi climàtic. El mateix es pot dir d'empreses turístiques, estacions d'esquí, confraries de pescadors o associacions de pagesos.

I com solucionarem el problema de la dependència energètica?

Aquí estem a l'ordre del 9% de consum d'energies renovables. A Navarra arriben fins al 30% i a Suècia i Dinamarca al 60%o, per tant és evident que les institucions s'han de posar les piles. Encara que a vegades se'n parli com si fos una utopia, està demostrat que és possible desenvolupar una política de foment d'aquest tipus d'energia. El problema que tenim aquí és que hi ha interessos molt forts per part de l'energia nuclear i el petroli. Tenim un "lobby" nuclear i del petroli for-tíssim.

A escala global, el planeta pot aguantar que xinesos i indis accedeixin a la nostra societat de consum?

El fet és que hi tenen el mateix dret que nosaltres. A la Cimera de Rio del 1992 es va prometre que el nord transferiria 600.000 milions de dòlars als països en desenvolupament perquè aquest es fes de manera sostenible, però com que això no s'ha fet, el creixement és descontrolat.

El protocol de Kyoto ja no és una solució?

El protocol de Kyoto ha estat un símbol, però és un acord de mínims que queda superat per la mateixa dinàmica dels fets. El que passarà és que ara cada país haurà de mirar d'aplicar les seves normes.

I la propera Cimera de Nairobi no millorarà res?

Anirà una mica millor, però la dinàmica de protocol i d'acords va més lenta que el canvi climàtic. Per això, aviat veurem aliances peculiars entre estats i ONG's o entre asseguradores i ONG's. Jo, particularment, estic més esperançat que el capitalisme intel·ligent obri vies avançades de responsabilitat ambiental. Els programes de responsabilitat social corporativa (RSC), hi ajudaran. Encara que sembli "màrqueting verd", són una realitat que anirà aconseguint línies d'actuació sostenibles importants a casa nostra. De fet, aquesta és una de les meves tasques actualment.

Així el canvi vindrà més de l'empresa que de les institucions?

Sí, es dona la paradoxa que l'Estat pot legislar però està endarrerit en quant a iniciativa. En canvi, l'empresa ha començat fa poc, però estic convençut que avançarà més ràpidament.

I què esperem per actuar?

Fins que no hi hagi més morts i més desastres no ens espavilarem (no ho dic jo, ho diuen molts assessors d'assegurances). A França fa tres anys que l'huracà Lothar va destruir una gran part d'infraestructures ferroviàries i elèctriques (a part de 30 milions d'arbres centenaris que, per cert, havien sobreviscut a la Primera i la Segona Guerra Mundial) i, des de llavors, han millorat molt la prevenció de riscos.

Llavors, quin futur ens espera?

Ens espera un futur bastant problemàtic que es pot frenar si es prenen contundents mesures immediates, no ja pensant en les generacions futures sinó en el futur de les generacions actuals, perquè tot això ho viurem en cinc o deu anys i no d'aquí a 50 o 100 com ens han volgut fer creure.

MAIA CONESA / ACPG